dijous, 22 de novembre del 2018
#BAKEMONO. Resum de la 4a sessió. "Qui no té nas, que tingui cames!"
Items d'aquesta sessió:
- La cita de Gina i Tetsuo Kuroda.
- La recerca del jardiner.
- El pou.
- L'atac nocturn.
Gina y Tetsuo es trobaren al terrat de l'edifici principal. Tot anava bé fins que Gina s'adonà de que un grapat de corbs rondava la zona i s'els atracava sense por. Gina té ornitofòbia i va caure presa d'un atac de pànic. Tetsuo i Akira el jardiner (Martí) la ajudaren a anar a la infermeria.
Després de aquest fet vau anar a classe d'anglès amb la senyoreta Kaori Saotome. Durant la classe, el professor Osamu Ishida ha entrat a preguntar-li alguna cosa i no heu pogut evitar notar un cert rubor i nerviosisme per part d'ell.
Tinguereu la intuició de que Gina sofriría un atac durant el vespre de la mateixa manera que el sofriren Isao i Yuko, ja que els dos havien sofert episodis de pànic el mateix dia que perderen un dels seus sentits. Us preparàreu pel que pogués passar a la nit.
Al llarg del dia vau investigar als arxius: hi ha fotografies del alumnes i trobàreu la del padrí de Tetsuo Kuroda, que també fou alumne d'aquesta escola. També us adonareu de la gran quantitat de fets extraordinaris que han tingut lloc a Tanimura: plujes de peixos, cels de color verd, núvols taronges, veus i laments des de les muntanyes, arbres que xerren, bruixes, fantasmes... tot tipus de notícies descartades per falta de proves.
Hi ha un arxiu sòtan, però no és accesible de manera... convencional.
Mentre uns investigaven l'arxiu, altres investigareu el pou. És un pou vell, gairebé un cercle de pedres tapat per una fusta. Quan us hi vau atracar sentireu un veu tènue que contava fins a 11 i tornava a començar...
A la nit, Akira s'atreví a mirar al pou i va veure un rostre femení i pàlid que el mirava des de l'aigua mentre contava...
Paral·lelament, us vareu preparar per la nit. Els nois, a la seva habitació vigilant l'agulla. Les noies, a l'habitació de na Gina, fent torns per vigilar. Na Naoki (Marina C.), estava preparada amb les ulleres. En meitat de la nit començà el malson de na Gina: va somniar que estava rodejada de flocs de fil (o de pèl, o de cordes, o d'ombres, o de tentacles). D'entre els flocs aparegué una cara cadavèrica, amb els ulls d'Isao i les orelles de Yuko cosides al crani putrefacte. Unes mans fredes agafaren a Gina pel coll...
La agulla assenyalava cap a l'habitació i vibrava i s'encalentia.
Naoki ho veia tot amb les ulleres; veia una figura fantasmal amb una extravagant cabellera amb flocs com serps llargues, negras i llefiscoses. Una figura cadavèrica vestida amb un kimono impecablement fabricat. Per molt que volgués no s'hi podia atracar; com l'arc de Sant Martí, s'allunyava una passa per cada una que Naoki donava.
Finalment hi hagué un esclafit de llum i una forta olor de metall calent quan el fantasma arrebatà el nas a Gina i desaparegué.
- La cita de Gina i Tetsuo Kuroda.
- La recerca del jardiner.
- El pou.
- L'atac nocturn.
Gina y Tetsuo es trobaren al terrat de l'edifici principal. Tot anava bé fins que Gina s'adonà de que un grapat de corbs rondava la zona i s'els atracava sense por. Gina té ornitofòbia i va caure presa d'un atac de pànic. Tetsuo i Akira el jardiner (Martí) la ajudaren a anar a la infermeria.
Després de aquest fet vau anar a classe d'anglès amb la senyoreta Kaori Saotome. Durant la classe, el professor Osamu Ishida ha entrat a preguntar-li alguna cosa i no heu pogut evitar notar un cert rubor i nerviosisme per part d'ell.
Tinguereu la intuició de que Gina sofriría un atac durant el vespre de la mateixa manera que el sofriren Isao i Yuko, ja que els dos havien sofert episodis de pànic el mateix dia que perderen un dels seus sentits. Us preparàreu pel que pogués passar a la nit.
Al llarg del dia vau investigar als arxius: hi ha fotografies del alumnes i trobàreu la del padrí de Tetsuo Kuroda, que també fou alumne d'aquesta escola. També us adonareu de la gran quantitat de fets extraordinaris que han tingut lloc a Tanimura: plujes de peixos, cels de color verd, núvols taronges, veus i laments des de les muntanyes, arbres que xerren, bruixes, fantasmes... tot tipus de notícies descartades per falta de proves.
Hi ha un arxiu sòtan, però no és accesible de manera... convencional.
Mentre uns investigaven l'arxiu, altres investigareu el pou. És un pou vell, gairebé un cercle de pedres tapat per una fusta. Quan us hi vau atracar sentireu un veu tènue que contava fins a 11 i tornava a començar...
A la nit, Akira s'atreví a mirar al pou i va veure un rostre femení i pàlid que el mirava des de l'aigua mentre contava...
Paral·lelament, us vareu preparar per la nit. Els nois, a la seva habitació vigilant l'agulla. Les noies, a l'habitació de na Gina, fent torns per vigilar. Na Naoki (Marina C.), estava preparada amb les ulleres. En meitat de la nit començà el malson de na Gina: va somniar que estava rodejada de flocs de fil (o de pèl, o de cordes, o d'ombres, o de tentacles). D'entre els flocs aparegué una cara cadavèrica, amb els ulls d'Isao i les orelles de Yuko cosides al crani putrefacte. Unes mans fredes agafaren a Gina pel coll...
La agulla assenyalava cap a l'habitació i vibrava i s'encalentia.
Naoki ho veia tot amb les ulleres; veia una figura fantasmal amb una extravagant cabellera amb flocs com serps llargues, negras i llefiscoses. Una figura cadavèrica vestida amb un kimono impecablement fabricat. Per molt que volgués no s'hi podia atracar; com l'arc de Sant Martí, s'allunyava una passa per cada una que Naoki donava.
Finalment hi hagué un esclafit de llum i una forta olor de metall calent quan el fantasma arrebatà el nas a Gina i desaparegué.
divendres, 12 d’octubre del 2018
#BAKEMONO# Resum de la 3a sessió. "Màscares a sobre màscares".
Aquesta sessió girà en torn a quatre fets:
- Aprenereu a emprar les ulleres.
- Aconseguireu informació sobre l'estat de Yuko.
- Registrareu l'habitació de Yuko.
- Gina va quedar en veure's amb Tetsuo Kuroda.
El
matí després de l’incident de Yuko assistireu a les primeres classes. La que
més us cridà l’atenció va se la de Cultura Clàssica, a on el professor Ishida
va donar una classe magistral sobre com construïm la nostra personalitat i com
la amaguem o matitzem depenent de les circumstàncies socials. Us va mostrar
com, mitjançant paraules (hipòcrita, persona, tatemae...) les distintes
cultures es referixen a aquestes "màscares".
Les ulleres:
Les velles ulleres
pareixen tenir poder sobrenaturals. Si us les posau i gasteu un comptador podeu
veure el ki i l’aura de les persones... i dels esperits. A més, amb les ulleres
posades, l’edifici de l’internat es veu més antic i deteriorat. Si mirau en la
direcció que senyala l’agulla podeu veure una espècie de gran llum difusa a la
distància.
Naoki (Marina C.) pot
emprar les ulleres sense gastar comptadors degut a la seva sintonia amb el món
espiritual. En canvi, Ayami (Paula), no les pot emprar ni gastant comptadors
degut al seu fort racionalisme.
Yuko:
De nou aconseguireu
infiltrar-vos a la infermeria evitant al doctor i a la infermera. Vau poder
escapar amb l’informe.
Al mateix temps
registràreu la seva habitació i trobareu varies pistes:
-
Yuko pareix tenir cites amb molts nois diferents. Té fotografíes
de tots ells.
-
Segons vos va contar la seva companya d’habitació
(Kimiko), Yuko s’havia citat, el dia anterior, amb el popular Tetsuo Kuroda a
fora del recinte. Va resultar que, al lloc de la cita, hi havia un vell pou i
Yuko tingué un atac d’ansietat ja que, de nina, hi va caure a un. La cita no
tingué lloc.
-
La sang que va caure de les orelles al mig de l’habitació
ja s’havia netetjat, però hi havia unes gotes molt petites a vora el llit.
-
A la paret, sota el llit, trobareu una floridura negra
molt extranya… sobretot tinguent en compte la pulcritut de l’habitació en
general.
La cita:
Gina
(Marina D.) va citar-se amb Tetsuo Kuroda a la terrassa de l’edifici principal.
Kuroda estaba parlant amb els seus amics i pareixía decepcionat amb alguna cosa…
La proposta de Gina l’alegrà força.
dissabte, 6 d’octubre del 2018
dimarts, 19 de juny del 2018
divendres, 1 de juny del 2018
#BAKEMONO. Resum de la 2ª sessió.
Aquesta sessió girà en torn a tres fets:
- La ceguera de Isao i el seu ingrés a la infermeria.
- L'estrany comportament de l'agulla.
- Les ulleres.
Isao:
Isao está ingressat a la infermeria del col·legi. Tot i que no està permés cap tipus de visita, Kane (Carme B.) aconsegueix convencer a la infermera per entrar. Isao agraeix la visita; només recorda haver tingut un malson en el que era envoltat i inmovilitzat per fils i unes mans llargues i sarmentoses el cegaven. Té l'iris dels ulls blancs.
Kane va aconseguir robar l'informe mèdic.
Aprofitant que Isao està a ausent heu registrat les seves coses i el seu mòbil. És un al·lot normal de familia adinerada, té una mitja de notable i destaca en els idiomes. S'escriu freqüentment amb una noia de la seva edat amb qui pareix tenir una relació romàntica. La seva presència a les xarxes socials el mostra amb amics i amb familiars.
L'agulla:
L'agulla té un comportament estrany que pareix cosa de magia. En ocasions s'encalenteix (no sabeu qué és el que ho causa). Quan es deixa a una superfície tendeix a moure's i assenyalar en una direcció. Segons una sèrie d'experiments que realitzareu passejant per l'internat i rodalíes determinareu que l'agulla assenyala a algún objecte/esser que es mou per tot el recinte escolar.
La naturalesa màgica o no de l'agulla i d'allò que assenyala ha provocat nombroses discussions entre vosaltres.
Les ulleres:
Kane no es pot desfer de les ulleres. Tot i que ho ha intentat, la sola idea de deixar-les i que les trobi algú altre l'aterra. No sap la raó.
Epíleg:
La nit abans de l'inici de les classes aneu a dormir inquiets per tot el que ha passat i per les coses extranyes que notau. Al mig de la nit, Naoki (Marina C.) desperta d'un malson similar al que ha descrit Isao. A l'habitació propera sent un crit; una de les alumnes está agenollada al terra, tapant-se les orelles i amb un rierol de sang que li surt d'entre els dits de la ma.
- La ceguera de Isao i el seu ingrés a la infermeria.
- L'estrany comportament de l'agulla.
- Les ulleres.
Isao:
Isao está ingressat a la infermeria del col·legi. Tot i que no està permés cap tipus de visita, Kane (Carme B.) aconsegueix convencer a la infermera per entrar. Isao agraeix la visita; només recorda haver tingut un malson en el que era envoltat i inmovilitzat per fils i unes mans llargues i sarmentoses el cegaven. Té l'iris dels ulls blancs.
Kane va aconseguir robar l'informe mèdic.
Aprofitant que Isao està a ausent heu registrat les seves coses i el seu mòbil. És un al·lot normal de familia adinerada, té una mitja de notable i destaca en els idiomes. S'escriu freqüentment amb una noia de la seva edat amb qui pareix tenir una relació romàntica. La seva presència a les xarxes socials el mostra amb amics i amb familiars.
L'agulla:
L'agulla té un comportament estrany que pareix cosa de magia. En ocasions s'encalenteix (no sabeu qué és el que ho causa). Quan es deixa a una superfície tendeix a moure's i assenyalar en una direcció. Segons una sèrie d'experiments que realitzareu passejant per l'internat i rodalíes determinareu que l'agulla assenyala a algún objecte/esser que es mou per tot el recinte escolar.
La naturalesa màgica o no de l'agulla i d'allò que assenyala ha provocat nombroses discussions entre vosaltres.
Les ulleres:
Kane no es pot desfer de les ulleres. Tot i que ho ha intentat, la sola idea de deixar-les i que les trobi algú altre l'aterra. No sap la raó.
Epíleg:
La nit abans de l'inici de les classes aneu a dormir inquiets per tot el que ha passat i per les coses extranyes que notau. Al mig de la nit, Naoki (Marina C.) desperta d'un malson similar al que ha descrit Isao. A l'habitació propera sent un crit; una de les alumnes está agenollada al terra, tapant-se les orelles i amb un rierol de sang que li surt d'entre els dits de la ma.
dimarts, 8 de maig del 2018
#BAKEMONO# Pista 2. Fil i agulla.
El fil no pareix de cap fibra que pogueu identificar. L'agulla no pareix de metall. Hi ha taques de sang al fil i la agulla.
#BAKEMONO# Isao.
#BAKEMONO# Es "jefecillo". (Tetsuo Kuroda)
Aquest és el noi que sembla ser es "jefecillo" del de darrer any. Encara no sabeu el seu nom. És es posible "crush" de na Gina (Marina D.).
#BAKEMONO# Resum de la primera sessió.
Resum de la primera sessió. "Una mirada des de la foscor".
Els vostres personatges han
arribat al Col·legi Internacional Miyazaki per iniciar el primer curs
d’ensenyament superior. Aquest internat es troba a la vorera d’una muntanya,
rodejat de boscs i llacs d’aigües termals. A la vall de la muntanya es troba
Tanimura; un poble bastant aïllat al que predomina la tradició tot i tenir a la
seva disposició totes les comoditats del món actual.
Quatre dels vostres personatges
(Mura, Gina, Ayami i Elvira) són originaris del poble, els altres dos (Kane i
Tami) són de fora. El col·legi es troba a uns vint minuts en cotxe del poble;
per tal de facilitar les comunicacions hi ha un autocar a disposició dels
estudiants per anar i tornar del poble (sempre que tinguin permís).
El que més va cridar l’atenció
als personatges del poble va ser el fort contrast entre el seu estatus socioeconòmic
i el que manifestaven els altres alumnes. Quedava patent que la gran majoria
d’alumnes provenia de famílies amb un poder adquisitiu molt alt. Efectivament,
Kane i Tami provenen d’una llar força rica.
Mentre les famílies
s’acomiadaven als jardins de l’entrada de l’escola (amb força mostres de
sentiments poc habituals) un vell jardiner s’apropà a Kane i li donà unes
ulleres que havia trobat entre les herbes per a que les dugués a objectes
perduts.
Un cop dins l’escola, lluny de
les mirades de pares i professors, dos al·lots de darrer curs han increpat a un
novell anomenat Isao. L’objecte de les seves burles han estat els seus ulls
(d’un verd molt clar, poc habitual entre el japonesos); l’han empès contra la
paret i han insinuat que duia lents de contacte de colors i era marieta. Isao
es va sentir humiliat i volia fugir; vosaltres intervinguéreu i un jove major,
que pareixia el cap dels dos maltractadors, els va fer retirar-se.
Després de sopar, alguns de
vosaltres passejareu per l’escola per tal de trobar al jove major (per un
possible interès romàtic), la recerca fou infructuosa.
Al vespre, mentre dormiu, somieu
tots el mateix; us sentiu sols rodejats de tanta gent desconeguda a un lloc
desconegut. De sobte, Mura es desperta enmig de la nit i veu, enmig de la
obscuritat dels peus de seu llit, dos ulls verds que escruten l’habitació. Es
ulls estàn oberts i crispats i surten de la foscor com si ho fessin d’una
cortina esquinçada. Quan es veuen sorpresos per la mirada de na Mura
desapareixen, no sense deixar caure una mena d’agulla enfilada. Mura recull l’agulla
i sent una forta com a metall calent: acte seguit, cau dormida al terra.
dijous, 1 de març del 2018
#BAKEMONO# Etiqueta i costums quotidianes al Japó actual.
---------------Pensau que, com passa arreu del món, no tothom compleix amb el protocols socials. De totes maneres, els vostres personatges els hauràn de tenir en compte (tant si els volen seguir com si els volen transgredir)--------------
Saludos
Los japoneses no se estrechan la mano. Los saludos se efectúan siempre mediante reverencias: una reverencia ligera para alguien al que se ve todos los días; una más acusada para alguien a cuyo encuentro se otorga más importancia, el equivalente a un saludo más efusivo o respetuoso.
Hogares
Al entrar a una vivienda, los japoneses se descalzan y caminan sin zapatos, es una norma de cortesía básica que todo el mundo cumple. En la entrada de cualquier casa hay una pequeña zona destinada a dejar los zapatos, normalmente con un armario predispuesto para ello, en el que, en algunos casos, se pueden encontrar unas zapatillas para andar por la casa.
Comidas
Casi todos los platos japoneses se comen con palillos. En Japón, no es de mala educación hacer ruido al comer ni sorber (pero sí eructar), de hecho es costumbre, especialmente al comer fideos, que se sorben para que se enfríen según se comen. También es de mal gusto señalar con los palillos o dejarlos clavados en el arroz (ya que esto se hace en las ofrendas de los funerales) y en los restaurantes no se deja propina. También en los funerales se pasan los huesos de los cadáveres incinerados hasta la urna con palillos: por eso es muy desagradable para los japoneses pasarse cosas de unos palillos a otros. En algunos sitios se come sentado sobre un cojín en el suelo, con la comida situada a la altura adecuada. En algunos restaurantes tradicionales también se lleva a cabo la norma de descalzarse para entrar que se cumple en las viviendas, aunque no es lo habitual.
Costumbres generales
Está muy mal visto sonarse los mocos en público, es una grave grosería. Tampoco está bien visto comer por la calle ni besarse en público. Sin embargo, hacer gárgaras en cualquier parte es de lo más normal y se puede ver gente al lado de una fuente pública o en cualquier otro lugar haciéndolas. Debido a que el vertiginoso ritmo de vida japonés no permite muchas horas de sueño, la gente acostumbra a dormirse en cualquier sitio, y en los trenes o el metro siempre hay gente durmiendo.
Identidad grupal
Desde su infancia los japoneses son educados con una fuerte mentalidad grupal, ya que como dice un viejo proverbio japonés: “el clavo que sobresale tiende a ser aplastado”. Por ello los japoneses suelen verse a sí mismos como integrantes de un grupo con el que comparten objetivos y responsabilidades y en el cual tratan de integrarse de la manera más armónica posible.
La aceptación social
Los japoneses son especialmente sensibles a lo que los demás piensan y opinan sobre ellos. Al ser tan importante la pertenencia a un grupo, les aterra la idea de verse marginados, y se obsesionan con dar una imagen cuidada y correcta a los ojos del grupo. Por este motivo en Japón resulta tan importante seguir las normas y no crear problemas, y más aún cuando se trata de las normas de comportamiento social. Pocas cosas peores hay que ser considerado un impresentable o un alborotador, y más de una carrera ha sido destruida por las críticas, habladurías y comentarios hechos a la espalda de uno.
El valor del esfuerzo
Los japoneses valoran sobremanera el trabajo duro y el esfuerzo, especialmente en el ámbito laboral. Por ello dedican un tiempo tan desproporcionadamente grande al mismo, yendo a trabajar aunque estén enfermos y no haciendo en muchos casos uso de todos sus días de vacaciones pagadas. Asimismo, se mira de manera favorable cualquier proyecto que haya tenido un gran trabajo detrás y por el contrario no se valoran en la misma medida aquellos que aunque hayan podido tener un gran éxito hayan sido fruto de la casualidad o sencillamente hayan requerido poco trabajo.
El sentido de la diplomacia
Los japoneses son muy cuidadosos y diplomáticos a la hora de expresarse, para ellos la confrontación directa en una conversación resulta algo extremadamente grosero y violento (aunque evidentemente todo depende del contexto), y por ello han elevado hasta el nivel de arte la habilidad de decir no de forma diplomática. De nuevo y como dicen los propios nipones hay mil cosas más agradables que decir que un simple “NO”.
Saludos
Los japoneses no se estrechan la mano. Los saludos se efectúan siempre mediante reverencias: una reverencia ligera para alguien al que se ve todos los días; una más acusada para alguien a cuyo encuentro se otorga más importancia, el equivalente a un saludo más efusivo o respetuoso.
Hogares
Al entrar a una vivienda, los japoneses se descalzan y caminan sin zapatos, es una norma de cortesía básica que todo el mundo cumple. En la entrada de cualquier casa hay una pequeña zona destinada a dejar los zapatos, normalmente con un armario predispuesto para ello, en el que, en algunos casos, se pueden encontrar unas zapatillas para andar por la casa.
Comidas
Casi todos los platos japoneses se comen con palillos. En Japón, no es de mala educación hacer ruido al comer ni sorber (pero sí eructar), de hecho es costumbre, especialmente al comer fideos, que se sorben para que se enfríen según se comen. También es de mal gusto señalar con los palillos o dejarlos clavados en el arroz (ya que esto se hace en las ofrendas de los funerales) y en los restaurantes no se deja propina. También en los funerales se pasan los huesos de los cadáveres incinerados hasta la urna con palillos: por eso es muy desagradable para los japoneses pasarse cosas de unos palillos a otros. En algunos sitios se come sentado sobre un cojín en el suelo, con la comida situada a la altura adecuada. En algunos restaurantes tradicionales también se lleva a cabo la norma de descalzarse para entrar que se cumple en las viviendas, aunque no es lo habitual.
Costumbres generales
Está muy mal visto sonarse los mocos en público, es una grave grosería. Tampoco está bien visto comer por la calle ni besarse en público. Sin embargo, hacer gárgaras en cualquier parte es de lo más normal y se puede ver gente al lado de una fuente pública o en cualquier otro lugar haciéndolas. Debido a que el vertiginoso ritmo de vida japonés no permite muchas horas de sueño, la gente acostumbra a dormirse en cualquier sitio, y en los trenes o el metro siempre hay gente durmiendo.
Identidad grupal
Desde su infancia los japoneses son educados con una fuerte mentalidad grupal, ya que como dice un viejo proverbio japonés: “el clavo que sobresale tiende a ser aplastado”. Por ello los japoneses suelen verse a sí mismos como integrantes de un grupo con el que comparten objetivos y responsabilidades y en el cual tratan de integrarse de la manera más armónica posible.
La aceptación social
Los japoneses son especialmente sensibles a lo que los demás piensan y opinan sobre ellos. Al ser tan importante la pertenencia a un grupo, les aterra la idea de verse marginados, y se obsesionan con dar una imagen cuidada y correcta a los ojos del grupo. Por este motivo en Japón resulta tan importante seguir las normas y no crear problemas, y más aún cuando se trata de las normas de comportamiento social. Pocas cosas peores hay que ser considerado un impresentable o un alborotador, y más de una carrera ha sido destruida por las críticas, habladurías y comentarios hechos a la espalda de uno.
El valor del esfuerzo
Los japoneses valoran sobremanera el trabajo duro y el esfuerzo, especialmente en el ámbito laboral. Por ello dedican un tiempo tan desproporcionadamente grande al mismo, yendo a trabajar aunque estén enfermos y no haciendo en muchos casos uso de todos sus días de vacaciones pagadas. Asimismo, se mira de manera favorable cualquier proyecto que haya tenido un gran trabajo detrás y por el contrario no se valoran en la misma medida aquellos que aunque hayan podido tener un gran éxito hayan sido fruto de la casualidad o sencillamente hayan requerido poco trabajo.
El sentido de la diplomacia
Los japoneses son muy cuidadosos y diplomáticos a la hora de expresarse, para ellos la confrontación directa en una conversación resulta algo extremadamente grosero y violento (aunque evidentemente todo depende del contexto), y por ello han elevado hasta el nivel de arte la habilidad de decir no de forma diplomática. De nuevo y como dicen los propios nipones hay mil cosas más agradables que decir que un simple “NO”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)