Resum de la primera sessió. "Una mirada des de la foscor".
Els vostres personatges han
arribat al Col·legi Internacional Miyazaki per iniciar el primer curs
d’ensenyament superior. Aquest internat es troba a la vorera d’una muntanya,
rodejat de boscs i llacs d’aigües termals. A la vall de la muntanya es troba
Tanimura; un poble bastant aïllat al que predomina la tradició tot i tenir a la
seva disposició totes les comoditats del món actual.
Quatre dels vostres personatges
(Mura, Gina, Ayami i Elvira) són originaris del poble, els altres dos (Kane i
Tami) són de fora. El col·legi es troba a uns vint minuts en cotxe del poble;
per tal de facilitar les comunicacions hi ha un autocar a disposició dels
estudiants per anar i tornar del poble (sempre que tinguin permís).
El que més va cridar l’atenció
als personatges del poble va ser el fort contrast entre el seu estatus socioeconòmic
i el que manifestaven els altres alumnes. Quedava patent que la gran majoria
d’alumnes provenia de famílies amb un poder adquisitiu molt alt. Efectivament,
Kane i Tami provenen d’una llar força rica.
Mentre les famílies
s’acomiadaven als jardins de l’entrada de l’escola (amb força mostres de
sentiments poc habituals) un vell jardiner s’apropà a Kane i li donà unes
ulleres que havia trobat entre les herbes per a que les dugués a objectes
perduts.
Un cop dins l’escola, lluny de
les mirades de pares i professors, dos al·lots de darrer curs han increpat a un
novell anomenat Isao. L’objecte de les seves burles han estat els seus ulls
(d’un verd molt clar, poc habitual entre el japonesos); l’han empès contra la
paret i han insinuat que duia lents de contacte de colors i era marieta. Isao
es va sentir humiliat i volia fugir; vosaltres intervinguéreu i un jove major,
que pareixia el cap dels dos maltractadors, els va fer retirar-se.
Després de sopar, alguns de
vosaltres passejareu per l’escola per tal de trobar al jove major (per un
possible interès romàtic), la recerca fou infructuosa.
Al vespre, mentre dormiu, somieu
tots el mateix; us sentiu sols rodejats de tanta gent desconeguda a un lloc
desconegut. De sobte, Mura es desperta enmig de la nit i veu, enmig de la
obscuritat dels peus de seu llit, dos ulls verds que escruten l’habitació. Es
ulls estàn oberts i crispats i surten de la foscor com si ho fessin d’una
cortina esquinçada. Quan es veuen sorpresos per la mirada de na Mura
desapareixen, no sense deixar caure una mena d’agulla enfilada. Mura recull l’agulla
i sent una forta com a metall calent: acte seguit, cau dormida al terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.