#3:16 MASACRE EN LA GALAXIA# Jerarquia básica de la setzena brigada.

#3:16 MASACRE EN LA GALAXIA# Capítol 1. Baptisme de foc.

Baptisme de foc

Terra és un paradís. L’esperança de vida depèn, gairebé, de la voluntat de cadascú. No hi ha malalties, delinqüència o discriminació.

Formeu part de la 16ena brigada del 3er exèrcit del Cos d'Expedicions. La missió principal d'aquest cos és l’aniquilació de tota la vida no humana de l’Univers per a que no representi una amenaça per la vida humana.

Encara no heu entrat en combat i esteu ansiosos.

Primera part. Una visita inesperada.

    Formeu part del segon escamot de la companyia Able. La vostra unitat està formada i en ordre de revista a la coberta de desembarcament del creuer Erebus. El tinent Ingram és el vostre oficial superior; acaba de sortir de l’acadèmia i no té cap experiència en combat real. Ingram us informa que esteu a punt de participar a l’assalt del planeta Warhol 3; un planeta àrid al qual habita una espècie d’insectoide que pareix organitzar-se com els insectes eusocials de Terra: manca d’intel·ligència i de tecnologia.

    El primer escamot es prepara per desembarcar a l’espera de la informació sobre el planeta que enviarà la plataforma d’observació classe Herald; que està orbitant Warhol 3 des de fa un mes recopilant dades.

    Però hi ha un problema: resulta impossible contactar amb la plataforma. Després de consultar amb els seus superiors, el tinent Ingram decideix enviar-vos a vosaltres, el segon escamot, a contactar directament amb la plataforma i descarregar tota la informació per a que el primer escamot pugui trobar un lloc de desembarcament adequat.

    Una llançadora us transporta cap a la plataforma. Per la finestra podeu veure Warhol 3; una atmosfera verda i vermella enrarida per la pols amb pocs núvols. A mesura que us atraqueu a l’estació, que té forma toroïdal, us adoneu que alguna cosa no va bé. Tota una secció de mampares s’ha desprès i gran quantitat de material i restes de cossos humans envolten la plataforma. També hi ha restes d’insectoides, alguns d’ells pareix que han mort pel l’exposició a la buidor de l’espai.

    Els insectoides han atacat la plataforma, cosa teòricament impossible ja que no tenen tecnologia per posar-se en òrbita. No hi ha comunicacions perquè les antenes han estat destruïdes. Les rescloses s’han segellat per mantenir l’estanqueïtat. L’estació ha perdut l’òrbita i es precipita cap al planeta, hi ha poc temps.

    Després d’un dur combat extermineu els insectoides que romanen a l’estació. No hi ha supervivents. Les dades d’aterratge son a la computadora d’abord, però no hi ha manera de transmetre les dades a la Erebus. El tinent us ordena triar vosaltres el lloc d’aterratge i enviar les dades a les càpsules de salvament de la plataforma per llençar-vos abans de caure a l’atmosfera de Warhol 3. Vosaltres iniciareu l’atac.

Segona part. Seguint el rastre.

    Per elecció de la vostra sergent, na Karme, aterreu a una planura formada per l’impacte d’un meteorit. Mentre espereu reforços trobeu petjades de botes com les vostres així com rastres de vehicles (cosa estranya, ja que sou els primers en arribar al planeta). Mentre investigueu, els insectoides us ataquen sortint de forats baix els vostres peus i botant des de les voreres del cràter. Aconseguiu repel·lir l’assalt fins que arriben els reforços.

    Mentre la resta de la companyia “neteja” la zona, el tinent Ingram us ordena explorar una escletxa propera indicada als mapes de la plataforma d’observació. El rastre de vehicles que heu vist abans duu cap allà...

    L’escletxa resulta ser un avenc una mica inclinat del que emanen gasos sulfurosos procedents de les profunditats del planeta. Al seu interior trobeu restes de maquinària i objectes indubtablement terrans: racions de combat, ordinadors desballestats, dipòsits... pareix que sintetitzaven alguna mena de combustible a partir de les emanacions sulfuroses. Al fons de la cova trobeu una mena de inflorescència orgànica de color blau i verd que creix al calor de les emanacions; n’agafeu una mostra. A la rampa d’entrada a la cova hi ha cinc enormes barquetes de llançament completament ennegrides per la combustió... alguna cosa es va posar en òrbita des d’aquí.

    Els insectoides us embosquen quan sortiu de la cova i us heu d’obrir pas, de nou, per arribar a la base del cràter.

Tercera part. La catedral d’ossos.

    Segons el laboratori, la mostra que heu aconseguit es tracta d’un fong altament nutritiu i amb qualitats antibiòtiques. Els insectoides i aquest fong són els únics essers vius a Warhol 3, per tant deuen estar relacionats. El que és segur és que els insectoides s’hi alimenten (tot i que complementen la seva dieta amb devorant-se entre ells). El doctor West, cap d’investigacions, ha determinat que aquest fong habita les galeries i coves que infesten el planeta i que deu tenir un tronc mare que, en cas de ser purgat, el destruiria i deixaria als insectoides sense sustent i moririen d’inanició.

    Tot pareix indicar que el tronc mare i niu principal dels insectoides es troben a l’únic escarpament del planeta: una petita serralada al mig de les dunes. El tinent Ingram us hi envia armats d’una bomba nuclear tàctica APPC per a que la llenceu al tronc mare mentre la resta del cos expedicionari distreu als insectoides.

    El cau dels insectoides és una serralada de roca porosa i plena de grutes i galeries. Les formes del cau son, curiosament, orgàniques i arrodonides i defugen qualsevol explicació geològica al seu origen. A mesura que avanceu per galeries i sales teniu la sensació d’estar a l’interior d’una catedral enorme edificada amb ossos i carn petrificada... i així es. Fa milers d’anys, un tità interestelar acabà el seu llarg cicle vital i caigué a l’erma superfície de Warhol 3. El seu enorme cos de cetaci còsmic s’anà consumint lentament degut a la sequedat i esterilitat del planeta. Aquesta lenta corrupció i fossilització permeté que els seus paràsits intestinals evolucionessin fins a convertir-se en els insectoides. El fong del que s’alimenten també evolucionà de la flora intestinal del tità i va perviure gràcies a les emanacions sulfuroses de les entranyes del planeta.

    Al bell mig de la serralada es troba el que fou la caixa toràcica del gran monstre. Una enorme volta que guarda l’avenc on habita el tronc mare del fong. Aquí lliureu la batalla final contra els insectoides mentre avanceu cap el sostre on hi ha un forat pel qual us recolliran.

    Just abans de llençar la bomba al forat veis al forat del sostre un rostre humà que us mira i riu; un home de pèl curt i ros amb una cicatriu sobre l’ull dret.

    La bomba cau i segella el destí dels insectoides.

#BAKEMONO# Resum 8ena sessió i final.

Gràcies a la vostra perseverància i pericia aconseguireu passar les 5 proves de la mentida del cau de Hosei, el cosidor, i us enfrontareu a ell cara a cara.

Tot i que aconseguireu recuperar les parts de còs que havia robat no el váreu destruïr ja que no sabeu com fer-ho.

Hosei fou un famós sastre del període Kamakura (s. XIII); el seu disseny més característic fou un kimono de seda senzill de color blanc estampat amb flors i papallones vermelles i rosades. La senzillesa i elegància del tall, la vivesa dels colors i la puresa del blanc que aconseguia Hosei no estaven a l'abast de ningú més en tot Japó.

La influència i el poder d'Hosei augmetaren proporcionalment a la seva fama; centenars de aspirants i aprenents treballaven per ell per tal de ser dignes dels secrets del seu ofici. Hosei s'els manejava per continuar la producció sense revelar res als seus col·laboradors... fins-i-tot, es rumorejava que, qui s'apropà massa a saber-ho, fou mort pel mateix Hosei...

A l'apogeu del seu poder, la roda del karma d'Hosei girà: una permiciosa malaltia el feia patir tremolors incontrolables completament incompatibles amb el seu ofici. Mai havia tingut amics ni familia, només servents i esclaus; l'únic que tenia era la seva posició... i la malaltia dels tremolors amenaçava amb arrebatar-se-la. Tal era la seva desesperació que Hosei va pactar amb un poderós oni a canvi de la cura.

No es sap com ho va aconseguir però, quan va arribar la seva hora i l'oni va venir a reclamar la seva ànima, Hosei va destruir l'oni i va ocupar el seu lloc. Ara existeix entre dos mons; el món material i el món espiritual. No pertany a cap d'ells i a cap d'ells pot reclamar una llar.

Com a oni, té dret a un lloc de poder a l'infern d'Enma però, per reclamar-lo, ha de ser de carn: Hosei robava parts del còs per fer-se de carn i conduïr el ritual que el permetria reclamar el seu lloc a l'infern. Vosaltres ho heu impedit.

Queden moltes preguntes sense resposta:

Qui us va lliurar la corda i el ganivet d'òs que us permeteren derrotar a Hosei?
Què va fer Hosei per derrotar a un oni?
Què era la molsa negra que trobareu a distints llocs de l'escola?
Quina mena de jurament ferma a la familia de Tetsuo Kuroda amb les coves del llac?
Quins altres misteris amaga Tanimura?

#BAKEMONO# Resum 7ena sessió. El cau del Cosidor.

Tetsuo Kuroda pareix amagar més secrets dels que aparenta... però no els que esperàveu.

A la cova del llac trobareu unes pintures força antigues que pareixíen representar el contacte de humans amb amfibis humanoides.

Pareix que aquesta relació es trencà i acabà de manera violenta...

... i que el causant de tot fou aquest ésser; que us resulta molt familiar.

Seguint a Tetsuo fins a la fi de la cova submergida us trobàreu amb uns sòcols en forma de fus d'uns dos metres de llarg per, gairebé, un metre d'ample a la paret de roca. De la dotzena de sòcols només un romania "ple" amb una mena de càpsula fusoidal formada per una roca grisa i polida. Naoki mirà la càpsula amb les ulleres i va veure que, a dins, hi havia alguna mena d'ésser dormit que reaccionava als sorolls que feieu davall l'aigua.

Pareix que Tetsuo (i la seva familia) tenen una mena de deute amb l'ésser de la càpsula. També pareix que té informació sobre aquell que està "robant" parts del còs als vostres companys: l'anomena "el Cosidor" i assegura que és tan enemic vostre com seu... però no us pot revelar el perquè.

Segons Tetsuo, el "Cosidor" és un ONI (un dimoni) molt poderós. És capaç de teixir la realitat com si es tractés de fil i tela i pot crear tot allò que la seva ment pugui imaginar, però té un problema: la seva naturalesa és tan singular que no encaixa a cap dimensió material o espiritual coneguda i, per tant, no pertany a ningún lloc. La única forma d'afectar-lo és amb la materia de la seva mateixa essència. El Cosidor ha sotmés a la majoria dels éssers sobrenaturals de Tanimura per servir als seus propòsits... que ni vosaltres ni Tetsuo sabeu quins son. Tetsuo assegura que l'entrada al cau del Cosidor és al pou de Sadako... també afirma que no us pot acompanyar perque creu que algú l'està vigilant (possiblement algún professor).

#BAKEMONO# Resum 6ena sessió. L'illa de les dents.

L’illa de les dents.

            Vau partir d’excursió amb Tetsuo i Hiro al llac de la muntanya. Pel camí gaudireu de la flora i la fauna de la zona. Fins i tot trobareu una mena de corb mort... cobert per una molsa negra com la que trobareu a la habitació de Yuko. El corb no patia cap ferida mortal i la seva mort pareixia massa recent com per que un fong hagués tingut temps d’infestar-lo.

            Als voltants del llac només hi ha vegetació baixa. Hiro començà a prendre mostres per la vorera de l’aigua i Tetsuo es capbussà per explorar l’accés a les coves. El llac no té gaire fondària, així que us animàreu a nedar i a explorar amb ell.

            Ayami (Paula) trobà una raresa al fons pedregós del llac: una mena de superfície ovalada i reflectant com un mirall de mercuri. Ayami s’hi atracà i la tocà. Acte seguit va perdre l’orientació... no sabia on era amunt ni avall. Mirava les bombolles i semblaven anar en totes direccions. Finalment va albirar una llum intensa i s’hi abalançà... i va emergir per trobar-se al mig de la mar.

_________________________________________________________________

            El cel era gris i turmentós. L’horitzó: un ratlla negra. L’aigua era d’un blau obscur i llefiscós. No es veia el fons: només una miríada d’algues (o tentacles) capil·lars rautaven els peus i les cames d’Ayami. Entre aquests innumerables fils espurnejaven centenars d’ulls polipàcis.

            A punt de caure en la desesperació, Ayami va entreveure una illa que rompia la uniformitat de l’horitzó. Un faralló gris i pelat. Hi arribà nedant i caigué esgotada sobre la petita i estreta platja que rodejava el faralló... una platja que no era d’arena o de còdols, sinó de dents. Una munió de dents humanes: incisius, claus, queixals, corcades, grogues, de llet, blanques com l’ivori i negres com un cau... També hi creixien herbes que semblaven pèls negres i llargs i escarransides palmeres d’os amb fulles negres i llardoses.

            Tota l’illa començà a trontollar. Ayami observà el faralló i va veure com s’obria per donar forma a un ésser enorme i indescriptible al voltant del qual s’havia anat formant la platja. El tità es despertà amb un crit eixordant que feia tremolar els ressorts més íntims de l’ànima i la matèria...

            Ayami es despertà a una vorera del llac. Ningú l’havia vista arribar-hi. Sota el seu cos trobà un ganivet fet d’os i una corda de fibra estranya. Gairebé no té record del que passà al seu ¿somni?

_____________________________________________________________________

            Trobeu altres animals per les voreres del llac amb la mateixa molsa negra del corb (peixos, aus). Això us fa prendre precaucions abans d’anar a la cova que Tetsuo ha triat explorar. A la cova s’hi accedeix per un sifó que permet l’existència d’una bossa d’aire al seu interior. A aquesta bossa hi emergeix el terra de la cova formant una plataforma, abans de tornar submergir-se cap a la obscuritat. La plataforma està lleument il·luminada per algues florescents. Al terra de podeu veure certes maques que denoten algun tipus d’ús ritual d’aquest lloc: restes de focs, espelmes i llànties (algunes força antigues).

#BAKEMONO# Resum 5ena sessió. "La vostra por és la seva porta".

Aquesta sessió girà en torn a dos items:

- Les vostres sospites respecte de Tetsuo i els seus amics.

- L'encontre amb Sadako: la fantasma (YUREI) del pou.

Gina decidí no informar de la seva anòsmia a la infermeria. Abordareu a Tetsuo i als seus amics al menjador durant el matí. Tetsuo es va interessar per l'estat de Gina després de la seva fugida del terrat la tarda anterior.

Aprofitant la situació, Ayami concerta una cita amb Hiro; amic de Tetsuo. Va ser una cita molt formal en la que el diligent i pulcre Hiro no va respondre a les indirectes de Ayami d'anar a la seva habitació (per registrar-la, clar). Ayami va aconseguir alguna informació sobre Tetsuo:

- Ell i Hiro son amics des de que arribaren a l'institut, fa tres anys.

- Tetsuo és un nadador excel·lent, però desprecia la competició fins al punt de haber rebutjat participar en tornejos nacionals i internacionals.

- Té fama de conqueridor, però no ha sortit amb moltes noies.

- La seva familia és rica, però ell es vol fer el seu propi camí.

- Ell i Hiro estàn treballant en un dossier sobre la xarxa de llacs termals que hi ha a les muntanyes de Tanimura. Tenen programada una excursió a un d'ells i us han convidat.

Sadako.

La vostra visita diurna al pou fou infructuosa, però no així la visita nocturna...

Just quan el Sol s'amagà darrera l'horitzó començareu a sentir el trist lament de Sadako; comptant fins a onze un cop i un altre. Aki s'atreví a llevar les llaunes que tapaven el bocal del pou i, banyada per la llum del crepuscle, aparegué Sadako, que imbuí una visió a la ment d'Aki.

Al segle XVII, Sadako era filla única d'un famós ceramista i es va casar amb l'aprenent del seu pare. Sadako estava molt enamorada d'ell. En morir el pare de Sadako, el seu marit prengué les regnes del negoci... en poc temps malbaratà l'herencia per complet.

Amargat i arruïnat, l'antic aprenent va caure en el vici de la beguda, el joc i les males companyies. L'amor de Sadako es convertí en ressentiment.

Un dia, el marit es va presentar begut amb una gerra de saké a la mà i anuncià a Sadako que, per saldar les seves deutes de joc, havia malvenut l'únic que els quedava: la vivenda i taller que havia sigut el sustent i l'orgull de la familia de Sadako durant generacions. Sadako s'hi oposà amb vehemència. El marit, de sobte, va caure de genolls a terra plorant i suplicant perdó per com havia malmés la seva vida.

El cor de Sadako s'entendrí davant les llàgrimes de l'home que ans havia estimat i l'abraçà per reconfortar-lo...

El marit traïdor va esmicolar la gerra de sake contra el cap indefens de Sadako.

La infortunada esposa despertà al fons d'un pou. L'esquena, rompuda per la caiguda, només li permetia arrosegar-se. La fractura del crani l'enfollí del tot...

Durant onze dies va viure i resar al fons del pou. Va resar per que el seu marit fos castigat. I va resar per la seva propia mort per tal de trobar la pau que no havia tingut en vida.

Qui va respondre a les seves plegàries les va acomplir... però no com ella esperava. Ja que romàn fermada al pou on va agonitzar.

Sadako sap qué o qui és el que està robant els sentits als joves de l'institut però, d'alguna manera, no ho pot revelar. La única cosa que us ha dit es que "la por és la seva porta".

Sadako desitja ser lliberada, per això hi ha que cremar les seves restes (pels, ungles i el kimono que duia en morir). Pareix que algú s'ho apropià per tal de controlar el fantasma de Sadako. Ella no sap a on son, però pot "sentir" que estàn a una capsa de laca a un lloc calent i obscur.

Al vespre, mentre descansau amb la perspectiva de l'excursió al llac, tots somniau que vos arrossegueu per una gruta estreta, baixa, bruta i oscura. Hi fa molta calor i, al fons, podeu albirar una falúa quadrada.