L’illa de les dents.
Vau partir d’excursió amb Tetsuo i Hiro
al llac de la muntanya. Pel camí gaudireu de la flora i la fauna de la zona.
Fins i tot trobareu una mena de corb mort... cobert per una molsa negra com la
que trobareu a la habitació de Yuko. El corb no patia cap ferida mortal i la
seva mort pareixia massa recent com per que un fong hagués tingut temps d’infestar-lo.
Als voltants del llac només hi ha
vegetació baixa. Hiro començà a prendre mostres per la vorera de l’aigua i Tetsuo
es capbussà per explorar l’accés a les coves. El llac no té gaire fondària,
així que us animàreu a nedar i a explorar amb ell.
Ayami (Paula) trobà una raresa al
fons pedregós del llac: una mena de superfície ovalada i reflectant com un
mirall de mercuri. Ayami s’hi atracà i la tocà. Acte seguit va perdre l’orientació...
no sabia on era amunt ni avall. Mirava les bombolles i semblaven anar en totes
direccions. Finalment va albirar una llum intensa i s’hi abalançà... i va
emergir per trobar-se al mig de la mar.
_________________________________________________________________
El cel era gris i turmentós. L’horitzó:
un ratlla negra. L’aigua era d’un blau obscur i llefiscós. No es veia el fons:
només una miríada d’algues (o tentacles) capil·lars rautaven els peus i les
cames d’Ayami. Entre aquests innumerables fils espurnejaven centenars d’ulls
polipàcis.
A punt de caure en la desesperació,
Ayami va entreveure una illa que rompia la uniformitat de l’horitzó. Un faralló
gris i pelat. Hi arribà nedant i caigué esgotada sobre la petita i estreta
platja que rodejava el faralló... una platja que no era d’arena o de còdols, sinó
de dents. Una munió de dents humanes: incisius, claus, queixals, corcades,
grogues, de llet, blanques com l’ivori i negres com un cau... També hi creixien
herbes que semblaven pèls negres i llargs i escarransides palmeres d’os amb
fulles negres i llardoses.
Tota l’illa començà a trontollar.
Ayami observà el faralló i va veure com s’obria per donar forma a un ésser
enorme i indescriptible al voltant del qual s’havia anat formant la platja. El
tità es despertà amb un crit eixordant que feia tremolar els ressorts més
íntims de l’ànima i la matèria...
Ayami es despertà a una vorera del
llac. Ningú l’havia vista arribar-hi. Sota el seu cos trobà un ganivet fet d’os
i una corda de fibra estranya. Gairebé no té record del que passà al seu
¿somni?
_____________________________________________________________________
Trobeu altres animals per les
voreres del llac amb la mateixa molsa negra del corb (peixos, aus). Això us fa
prendre precaucions abans d’anar a la cova que Tetsuo ha triat explorar. A la
cova s’hi accedeix per un sifó que permet l’existència d’una bossa d’aire al
seu interior. A aquesta bossa hi emergeix el terra de la cova formant una
plataforma, abans de tornar submergir-se cap a la obscuritat. La plataforma
està lleument il·luminada per algues florescents. Al terra de podeu veure
certes maques que denoten algun tipus d’ús ritual d’aquest lloc: restes de
focs, espelmes i llànties (algunes força antigues).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.